Recòrrer per l'A-7 la costa des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada durant estos mesos d'hivern s'està convertint en els últims anys en una situació realment depriment. Als teus voltants pots vore el sòl de cada hort de color taronja, color procedent de la fruita que ha caigut al terra i no s'ha pogut collir. Són encara presents els records en mi, de quan mon pare tenia un hort de Clemenules, i podia vendre-les a un preu ben raonable (40-50 pessetes el quilo), pessetes sí pessetes. L'últim any que va vendre la nostra fruita a un majorista fou l'any 2000. A partir de llavors hem pogut vore una davallada en l'adquisició de taronja valenciana, a causa de la importació externa per part d'alguns països amb importants excedents del cítric (com Brasil, Marroc o Egipte).
No dic que la taronja valenciana siga millor, no cauré en el xovinisme, el que si que vull recalcar és la passivitat amb que el govern valencià de Camps tracta este tema, defensant un ultracapitalisme modern, deixa practicar un lliurecanvisme pur en este aspecte (vore article anterior), fet que provoca la preferència dels intermediaris valencians pels preus menors, agafant així la taronja aliena a la nostra terra i deixant podrir els cítrics a l'arbre ací, ja que si considerem que les despeses al territori valencià a causa del reg i l'adob són extremadament majors que als territoris citrícoles extrangers, és evident que el preu de venda valencià serà molt més alt que el foraster.
Per això senyor Camps, mentre no apliquen un aranzel a les taronges forànies, les nostres continuaran a terra, i dintre d'uns anys voran les hortes valencianes plenes de tarongers grogs, desnutrits i secs, indicant-los que l'agricultor que amb tanta il.lusió encara defensava el patrimoni cultural valencià, ha deixat de fer-ho. Pense que a vosté li dóna igual açò, ja que a la societat elitista de Formules 1, Copes Amèriques i hòsties en vinagre "para que la Comunidad Valenciana sea conocida en todo el mundo y parte del estrangero", tot este patrimoni no li fa falta; però als que duem la nostra terra al cor; sí.
No dic que la taronja valenciana siga millor, no cauré en el xovinisme, el que si que vull recalcar és la passivitat amb que el govern valencià de Camps tracta este tema, defensant un ultracapitalisme modern, deixa practicar un lliurecanvisme pur en este aspecte (vore article anterior), fet que provoca la preferència dels intermediaris valencians pels preus menors, agafant així la taronja aliena a la nostra terra i deixant podrir els cítrics a l'arbre ací, ja que si considerem que les despeses al territori valencià a causa del reg i l'adob són extremadament majors que als territoris citrícoles extrangers, és evident que el preu de venda valencià serà molt més alt que el foraster.
Per això senyor Camps, mentre no apliquen un aranzel a les taronges forànies, les nostres continuaran a terra, i dintre d'uns anys voran les hortes valencianes plenes de tarongers grogs, desnutrits i secs, indicant-los que l'agricultor que amb tanta il.lusió encara defensava el patrimoni cultural valencià, ha deixat de fer-ho. Pense que a vosté li dóna igual açò, ja que a la societat elitista de Formules 1, Copes Amèriques i hòsties en vinagre "para que la Comunidad Valenciana sea conocida en todo el mundo y parte del estrangero", tot este patrimoni no li fa falta; però als que duem la nostra terra al cor; sí.
5 comentaris:
Wolaaa!!!
com vaaa?¿ espere q no te canses massa estudiant i eixes coses jejej (q conste q jo també ho estic fent més o menos). Pues fa mil q no te veigg eeee,i com no has entrat ni al meu flog (anda q a te val:P jeje)
Si nomes foren les taronges, peró el mateix li va passar al meu avi amb les olives q va tindre q deixar pedre tot el camp xq no li eixia rentable, entre collir-les, els adops, i el q li costava fer l'oli!!!!
molts b7ts i recorda q tu també pots passar pel meu
REBEK
És un tema en el que pense el mateix... en uns anys han matat la taronja i continuen. Cal una denominació d'origen, promoció de lo nostre i impostos a les taronges del marroc i la xina que ens furten el nostre propi mercat!
Hola, Roc!
Certament resulta depriment fer una passejada pel terme i veure tot un seguit de camps abandonats, solars plens de brossa, en definitiva, un paisatge depriment fruït de l'abandonament d'un sector que abans era motor econòmic i que ara no resulta rendable.
Es cert que no ens convé autocompadir-se, ni el xovinísme sinó mesures urgents er recuperar un patrimoni que encara pot donar profit amb iniciatives que diversifiquen i donen un valor afegit al nostre producte en un mercat massa globalitzat, com poden ser la denominació d'origen, el cultiu ecològic, les reserves de sol agrícola...
En fi, què només si hi ha un vertader interés per part dels governants açò es podrà salvar.
Salut, amic!
Estic totalment d'acord: mentre no recolzem la nostra agricultura mès gent serà la que ho anirà abandonant per falta d'ajudes.
No sé com podran subsistir aquelles famílies que es dediquen única i exclusivament a l'agricultura.
no es pot aplicar cap arancel a cap producte, estàs a Europa... de totes maneres m'es molt estrany que alguna vegada hajes cobrat navels a 500 peles l'arroba... es prou extrany.. sobretot quan en la millor època de la marisol es cobrava a 500-600 peles
Publica un comentari a l'entrada