El meu 2008, amb ganes de 2009.

Bé, vaig a vore si puc resumir-vos per damunt damunt 2008, que ha sigut l'any en el que la bombolla gegant ha pegat clafit. Es veia vindre, no me digueu que no. La liquidesa de la qual l'economia mundial gaudia des de fa aproximadament un trienni s'ha perdut de la nit al dia. Els bancs i caixes de tot el planeta s'han encarregat d'inventar-se diners ficticis, és a dir que no han existit mai, ni existiran. Pose un exemple, molt repetit durant els anys 2006 i 2007 a TOTES les entitats financeres: imagineu un aturat que acudeix a "la Caixa" per demanar-hi una hipoteca a 30, 40, 50 anys, per valor de 50000, 60000, 70000 €, al 37% d'interés (ironia). I que per descomptat, l'objecte a hipotecar és el mateix immoble. Pren, per a tu estos diners, però me'ls has de tornar eh? El pobre treballador parat actualment, eixia del banc amb un somriure d'orella a orella. I el del banc, pobre incrèdul, autoenganyant-se: mira, una hipoteca més, en la que cobrarem el 37% d'interés. Uiii si farem inversioooons a llarg plaç!!! I ara que tenim diners de sobra "gastaors" no ens corre pressa que ens els tornen. Una, dos, tres, trenta-cinc,...tres mil,...no passa res, ja ho aniran tornant. Tres mesos sense pagar, quatre, cinc,...un any. Haurem de denunciar-lo i aconseguir la vivenda hipotecada que és...què és?...Un descampat!!! Què ha de ser?

El pitjor de tot açò és que cap govern de cap país del món desenvolupat (on més afectarà la crisi) ha fet res per intervindre en estes transaccions fraudulentes. Ningú ha sigut capaç de parar esta política egoïsta que ha practicat la classe més alta per incrementar-hi el seu patrimoni i intentar estratificar més la societat ja molt estratificada. Torne a repetir-ho, perquè no se'm malinterprete: no demane que vinga el martell i la corbella. Tanta intervenció governamental seria ben dolenta també. Cal demanar que qualsevol govern sensat pare els peus a este lliurecanvisme pur, mitjançant lleis, aranzels, adquirint un tant per cent d'empreses per poder fer pressió,...jo que sé, com se veja. Però segur que no ho faran. Pagarem tots la crisi i d'ací uns anys a repetir el procediment. Una de les frases més intel.ligents de l'any 2008 l'ha enunciada Julio Anguita (repetisc: no sóc comunista): "Me gustaría volver a ser diputado por un dia para decirles: y ahora qué, hijos de puta?". M'agenolle davant d'ell per lloar la seua acertada intervenció.

Moltissimes immobiliaries onderes han tancat: Un altre negoci fraudulent. Com voleu repartir-se el negoci entre 30 i pico? Òstia, és que "és de caixó", qualsevol que tinga "quatre duros invertibles" i no sàpiga fer la O en un canut (compte, no estic dient que tots els agents immobiliaris siguen d'este tipus), pot muntar-se'n una. Només fa falta 4 plantilles d'arrendament i venda i un cotxe que t'acompanye a ensenyar els immobles.

Ara que el petroli ens dóna un respir, els transportistes no poden tindre ocupació tampoc per manca de materials, anem apanyats! Aiii, prou economia que me pose negre.

Parlem d'eleccions....uff tampoc, tampoc!! Bo, és necessari. 2008, el centralisme i bipartidisme es reafermen, a l'estat espanyol el PP guanya vots i escons. Esquerra perd nombrosissima presència al congrés al meu judici, a causa de la presencia de Carod com a president del partit (este no se'n va ni amb fregall). Esquerra Unida perd importància, en un sistema d'Hondt que només satisfà els partits majoritaris, en una societat on per poder ésser representat has de superar el 5% de la confiança popular en la teua província. Parlem de la nostra (ara ja és meua també) coalició. Valencianisme, ecologisme, esquerra,..."caguerà en floretes" sí, no ens enganyem, "caguerà en floretes", és molt bonic tot açò per separat, però si ho juntem, perdem tots els votants no identificats amb algunes tesis alienes al seu partit, veges tu, un sobiranista valencià afiliat al Bloc, no té perquè sér un ecologista radical com els verds que ens han acompanyat, i viceversa. Crec que les coalicions cal pensar-les millor, mai poden ser excluients, com lamentablement ho ha sigut la nostra tant per a les estatals de 2008, com per a les nacionals de 2007. Bé, açò ens ha portat tres revessos: 1,02% de Castelló, 1,33% de València i 0,72% d'Alacant. Autocrítica, colló, autocrítica!

Onda, ha seguit essent una ciutat espanyola, i a este pas el que li queda! Plena d'espanyols i orgullosos de ser-ho. Al.lèrgics al sentiment valencianista i a la nostra llengua, que dia a dia s'escolta menys als carrers. Ara bé, no tot és dolent, per primera volta un 9 d'ocutbre un centenar de valencianistes (i gorrons no valencianistes) vam ocupar els carrers de la ciutat amb ganes de demostrar el que "som i serem".

Res més xics...tenim una sorpreseta per a principis de l'any vinent, cada volta menys, però encara sorpresa. Fins aleshores només puc desitjar-vos un molt feliç any nou i espere que hageu passat un bon nadal. Gràcies per llegir este tostó!