Encetem noves il·lusions

Roc Gustems: “Pretenem ser el referent valencianista juvenil del nostre poble, i dedicarem tot el nostre esforç per seguir millorant Onda”
Passat divendres tingué lloc la constitució i presentació del Bloc Jove a la vila d'Onda, amb l'assistència de nombrosos membres de la comarca i del vicesecretari d'organització Xavi Ochando. En l'acte es va elegir la coordinadora encapçalada per Roc Gustems en la secretaria local, Lluís Pastor en la d'organització i Albert Miret en la de comunicació. En ella es fixaren els objectius d'este col·lectiu, que es van centrar en la promoció d'activitats lúdiques enfocades al jovent, la millora dels serveis públics educatius, la realització de polítiques de normalització lingüística, la defensa del medi ambient i patrimoni i l'impuls de les comunicacions amb els principals nuclis urbans de la Plana, entre d'altres.

--------------------------------------------------------------------------------

Amb este text indicàvem a la gent que finalment ha arribat l'hora, i ja estem de camí. El 20 de febrer ens vam constituir el Bloc Jove de la vila d'Onda. Vull donar gràcies als meus companys, que em varen triar a mi com a secretari local. Amb tot açò, hem aconseguit formar un equip competent amb unes ganes ferotges de treballar per la nostra gent, d'aportar tot allò que puguem per millorar el nostre poble. Volem que Onda siga un poble millor en tots els sentits, volem que ens aporteu idees i volem expressar-vos també les nostres.

Ens hem encomanat la tasca de fer arribar el valencianisme a la joventut del poble, no serà fàcil. Necessitem una renovació de pensament, una Onda més progressista que de veres s'interesse pels problemes reals dels seus veïns i veïnes, de totes les edats i condicions socials, des del nadó fins l'home o la dona de la tercera edat, i des de l'obrer fins l'oficinista. Realment desitgem que la dona tinga un paper fonamental en la societat del nostre poble i puga gaudir dels mateixos drets i obeir les mateixes obligacions que l'home. Defensarem economies productives i donarem un important suport a la indústria ceràmica, tant degradada en els nostres dies, i als horts citrícoles que necessiten un fort impuls per eixir del genocidi cultural agrícola que viu el nostre poble i el nostre país. Volem una Onda valenciana, que no oblide la llengua que té des de fa centenars d'anys, que sàpia quin és el seu patrimoni cultural i mire enrere per poder presumir de la seua bonica i llarga història. Volem una Onda no especuladora, lliure de gent que busque lucrar-se a costa d'enganyar els demés. Volem una Onda ecològica, on la gent tinga més facilitat per reciclar els residus i reduisca la contaminació del medi ambient

Som joves i conseqüentment ens preocupem pel jovent, volem que ho passe bé i que al mateix temps reba facilitats en la seua formació i educació. Per això impulsarem activitats lúdiques i formatives i demanarem les millors condicions d'aprenentatge, en la biblioteca i en col·legis i instituts. Demanarem millores en el transport public amb altres poblacions properes geogràficament i treballarem per ajudar els i les joves a trobar la seua primera vivenda i el seu primer treball.

Açò no ha fet més que començar i volem que ens ajudeu a crear l'Onda que somiem. T'apuntes?

Radiotelevisió castellana

Açò és progressiu, no hi ha volta de fulla. Després de contínues manipulacions, parcialitat i manca d'objectivitat en les notícies; a més de les pel.lícules, debats, sèries amercicanes i anuncis en castellà, fa ja algun temps que també li va aplegar el torn a la sèrie valenciana Socarrats, creada per Albena Produccions, empresa també de la terreta.

En un principi era exclusivament en la nostra llengua, però poc a poc el castellà ha anat tenyint els sketchs, amb la presència de dues dones extrangeres, de les que, per descomptat, no en tinc res en contra. Però és clar, com ací és habitual, els personatges valencians que ja estaven a la sèrie "por educación" li contesten en castellà a les múltiples preguntes que estes xiques els fan, òbviament, en la llengua de Cervantes. Açò és un granet de sorra més que s'afig a la tele de tots els valencians (del PP); és a dir: si no vols caldo, dos tasses, que diem ací. No contents amb la ja profunda castellanització de la nostra societat, i per consegüent, de la televisió valenciana, només manca que els programes genuïns de la nostra terra vagen perdent també el color quatribarrat de la nostra parla.

Canviant de tema, i en algunes escenes, també podem trobar els mascles de la sèrie animant emfàticament la selecció espanyola, sí senyors!, com si els anara la vida amb la "roja". Mai oblidaré un capítol en el que Miquel i Xuso lamentaven desesperadament no haver pogut vore la victòria d'Espanya a l'Eurocopa, amb una decoració interior plena d'estanqueres...per a vore UN PARTIT AMISTÓS!!!

Bé, cada volta TVV perd més espectadors, intel.lgents ells, que defugen del que he comentat al començar l'article. M'encanta vore com esta televisió s'autodesacredita i també la seua caiguda, que sembla no tindre fi.

Una espècie en extinció: les taronges al PV

Recòrrer per l'A-7 la costa des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada durant estos mesos d'hivern s'està convertint en els últims anys en una situació realment depriment. Als teus voltants pots vore el sòl de cada hort de color taronja, color procedent de la fruita que ha caigut al terra i no s'ha pogut collir. Són encara presents els records en mi, de quan mon pare tenia un hort de Clemenules, i podia vendre-les a un preu ben raonable (40-50 pessetes el quilo), pessetes sí pessetes. L'últim any que va vendre la nostra fruita a un majorista fou l'any 2000. A partir de llavors hem pogut vore una davallada en l'adquisició de taronja valenciana, a causa de la importació externa per part d'alguns països amb importants excedents del cítric (com Brasil, Marroc o Egipte).

No dic que la taronja valenciana siga millor, no cauré en el xovinisme, el que si que vull recalcar és la passivitat amb que el govern valencià de Camps tracta este tema, defensant un ultracapitalisme modern, deixa practicar un lliurecanvisme pur en este aspecte (vore article anterior), fet que provoca la preferència dels intermediaris valencians pels preus menors, agafant així la taronja aliena a la nostra terra i deixant podrir els cítrics a l'arbre ací, ja que si considerem que les despeses al territori valencià a causa del reg i l'adob són extremadament majors que als territoris citrícoles extrangers, és evident que el preu de venda valencià serà molt més alt que el foraster.

Per això senyor Camps, mentre no apliquen un aranzel a les taronges forànies, les nostres continuaran a terra, i dintre d'uns anys voran les hortes valencianes plenes de tarongers grogs, desnutrits i secs, indicant-los que l'agricultor que amb tanta il.lusió encara defensava el patrimoni cultural valencià, ha deixat de fer-ho. Pense que a vosté li dóna igual açò, ja que a la societat elitista de Formules 1, Copes Amèriques i hòsties en vinagre "para que la Comunidad Valenciana sea conocida en todo el mundo y parte del estrangero", tot este patrimoni no li fa falta; però als que duem la nostra terra al cor; sí.

El meu 2008, amb ganes de 2009.

Bé, vaig a vore si puc resumir-vos per damunt damunt 2008, que ha sigut l'any en el que la bombolla gegant ha pegat clafit. Es veia vindre, no me digueu que no. La liquidesa de la qual l'economia mundial gaudia des de fa aproximadament un trienni s'ha perdut de la nit al dia. Els bancs i caixes de tot el planeta s'han encarregat d'inventar-se diners ficticis, és a dir que no han existit mai, ni existiran. Pose un exemple, molt repetit durant els anys 2006 i 2007 a TOTES les entitats financeres: imagineu un aturat que acudeix a "la Caixa" per demanar-hi una hipoteca a 30, 40, 50 anys, per valor de 50000, 60000, 70000 €, al 37% d'interés (ironia). I que per descomptat, l'objecte a hipotecar és el mateix immoble. Pren, per a tu estos diners, però me'ls has de tornar eh? El pobre treballador parat actualment, eixia del banc amb un somriure d'orella a orella. I el del banc, pobre incrèdul, autoenganyant-se: mira, una hipoteca més, en la que cobrarem el 37% d'interés. Uiii si farem inversioooons a llarg plaç!!! I ara que tenim diners de sobra "gastaors" no ens corre pressa que ens els tornen. Una, dos, tres, trenta-cinc,...tres mil,...no passa res, ja ho aniran tornant. Tres mesos sense pagar, quatre, cinc,...un any. Haurem de denunciar-lo i aconseguir la vivenda hipotecada que és...què és?...Un descampat!!! Què ha de ser?

El pitjor de tot açò és que cap govern de cap país del món desenvolupat (on més afectarà la crisi) ha fet res per intervindre en estes transaccions fraudulentes. Ningú ha sigut capaç de parar esta política egoïsta que ha practicat la classe més alta per incrementar-hi el seu patrimoni i intentar estratificar més la societat ja molt estratificada. Torne a repetir-ho, perquè no se'm malinterprete: no demane que vinga el martell i la corbella. Tanta intervenció governamental seria ben dolenta també. Cal demanar que qualsevol govern sensat pare els peus a este lliurecanvisme pur, mitjançant lleis, aranzels, adquirint un tant per cent d'empreses per poder fer pressió,...jo que sé, com se veja. Però segur que no ho faran. Pagarem tots la crisi i d'ací uns anys a repetir el procediment. Una de les frases més intel.ligents de l'any 2008 l'ha enunciada Julio Anguita (repetisc: no sóc comunista): "Me gustaría volver a ser diputado por un dia para decirles: y ahora qué, hijos de puta?". M'agenolle davant d'ell per lloar la seua acertada intervenció.

Moltissimes immobiliaries onderes han tancat: Un altre negoci fraudulent. Com voleu repartir-se el negoci entre 30 i pico? Òstia, és que "és de caixó", qualsevol que tinga "quatre duros invertibles" i no sàpiga fer la O en un canut (compte, no estic dient que tots els agents immobiliaris siguen d'este tipus), pot muntar-se'n una. Només fa falta 4 plantilles d'arrendament i venda i un cotxe que t'acompanye a ensenyar els immobles.

Ara que el petroli ens dóna un respir, els transportistes no poden tindre ocupació tampoc per manca de materials, anem apanyats! Aiii, prou economia que me pose negre.

Parlem d'eleccions....uff tampoc, tampoc!! Bo, és necessari. 2008, el centralisme i bipartidisme es reafermen, a l'estat espanyol el PP guanya vots i escons. Esquerra perd nombrosissima presència al congrés al meu judici, a causa de la presencia de Carod com a president del partit (este no se'n va ni amb fregall). Esquerra Unida perd importància, en un sistema d'Hondt que només satisfà els partits majoritaris, en una societat on per poder ésser representat has de superar el 5% de la confiança popular en la teua província. Parlem de la nostra (ara ja és meua també) coalició. Valencianisme, ecologisme, esquerra,..."caguerà en floretes" sí, no ens enganyem, "caguerà en floretes", és molt bonic tot açò per separat, però si ho juntem, perdem tots els votants no identificats amb algunes tesis alienes al seu partit, veges tu, un sobiranista valencià afiliat al Bloc, no té perquè sér un ecologista radical com els verds que ens han acompanyat, i viceversa. Crec que les coalicions cal pensar-les millor, mai poden ser excluients, com lamentablement ho ha sigut la nostra tant per a les estatals de 2008, com per a les nacionals de 2007. Bé, açò ens ha portat tres revessos: 1,02% de Castelló, 1,33% de València i 0,72% d'Alacant. Autocrítica, colló, autocrítica!

Onda, ha seguit essent una ciutat espanyola, i a este pas el que li queda! Plena d'espanyols i orgullosos de ser-ho. Al.lèrgics al sentiment valencianista i a la nostra llengua, que dia a dia s'escolta menys als carrers. Ara bé, no tot és dolent, per primera volta un 9 d'ocutbre un centenar de valencianistes (i gorrons no valencianistes) vam ocupar els carrers de la ciutat amb ganes de demostrar el que "som i serem".

Res més xics...tenim una sorpreseta per a principis de l'any vinent, cada volta menys, però encara sorpresa. Fins aleshores només puc desitjar-vos un molt feliç any nou i espere que hageu passat un bon nadal. Gràcies per llegir este tostó!

Seleccions caguencianes

I què vos passa, què vos passa valencians...cantava la Gossa Sorda en la peça que els va llançar a la fama. Podem esperar, i ja poden passar els anys que açò continua sense tindre una resposta. La cançò volia plasmar el poc d'interés que tenen la majoria dels valencians pel seu patrimoni, i un any més este fet ha quedat ben patent. Altre any supose que vorem seleccions com, no només catalanes i vasques, que ja estan a punt d'ésser reconegudes internacionalment, sino també andaluses, murcianes, riojanes, extremenyes,... dispostes a enfrontar-se a rivals internacionals. Se veu que la selecció valenciana té prou amb la copa de regions que organitza la UEFA, i de moment s'absté de fer el tan típic partidet de nadal per enfrontar-se a altres països, amb el pensament aparent de "nosotros sólo nos sentimos representados por la roja, y nos da igual ser valencianos". És també cert, que part de culpa la té l'absència de patrocinadors, empreses valencianes multinacionals com Mercadona, Natra, Corporación Dermoestética, Consum,...no poden aportar al seu granet de sorra per ajudar a complir el somni. Tampoc serà el Canal Nou de Camps qui ho faça. Enguany em poden eixir amb l'excusa de la crisi, però el desembre de l'any passat amb una situació de liquidesa extrema tampoc van aportar un 0,0001% dels beneficis per ajudar el nostre combinat. A més, per curiositat he entrat a la web de la federació valenciana de futbol i només es pot visitar en "lengua nacional"... paella amb ceba, moros i cristians i què vos passa valencianes, femelles falleres parlant castellà.

Tardà, jo t'entenc però...

Supose que tots coneixereu ja la notícia, que s'ha convertit en un dels temes de la setmana. El diputat per ERC Joan Tardà va acabar el seu discurs amb un "mori el borbó" que ha deixat bocabadat mig estat espanyol. La raó és òbvia, molts d'ells han pensat que el català feia referència a l'actual cap d'Estat Joan Carles. Altres, que hem llegit almenys quatre o cinc textos sobre la batalla d'Almansa, confirmem que la gent s'enganya; que haurien d'ésser arxiconegudes per qualsevol ciutadà de l'estat les nefastes conseqüències que l'arribada de la dinastia borbònica va traure a la Corona d'Aragó (no així al Regne de Navarra, que recordem va ser fidel al candidat de la dinastia gal.la). El nou monarca ultracentralista va prendre una decisió inapel.lable només va concloure la guerra, i va decidir eliminar qualsevol forma d'autonomia dels corresponents territoris infidels, així com qualsevol rastre de cultura i llengua alienes a les castellanes (que no espanyoles). Ara bé, com ja he comentat, per al col.lectiu fatxeta de la "nación española" açò és un fet d'antidemocràcia, de violència contra una autoritat... Sentandreu no ha tardat a traure la seua vena falangista i s'ha apresurat a demanar que siga jutjat, on es deixa ben patent tot el que estima la seua terra valenciana (pel que es veu, no sap el mal que li va fer el primer borbó) i ha gastat una estratègia partidista per criticar-lo, en lloc d'informar-se una miqueta sobre el citat esdeveniment històric. Tardà ha clavat la pota ja que no era conscient del que tres paraules podien suposar, si tenim en compte la concepció centralista de molts individus de l'estat.

PRESENTACIÓ

Bó, ara que estic un poc aborrit a casa, i a causa de les meues constants inquietuts, he decidit a fer-me un blog d'estos on vos pegaré el rotllo cada vegada que se'm puga ocòrrer alguna interessant a dir-vos. Comentaré temes relacionats amb el valencianisme, l'antiblaverisme, la societat, la cultura, la política, el medi ambient, el dia a dia,...és a dir, temes generals; que espere, llegiu i si ho creieu convenient, opineu al respecte.

Sóc un jove onder, estudiant de física, cansat de vore les injustícies del món davant la passivitat dels qui governen, d'observar com el capitalisme ferotge ha destruït l'economia mundial, cansat d'assabentar-me'n que un fanàtic religiós ha mort 100 persones a Israel en nom d'Alà, i de vore que estos no els permeten la vida en el seu territori a causa de la doctrina que hi professen.

Ara bé, al blog, també abundaran temes nacionalistes en defensa d'allò que ens pertany, ens han robat, i volem recuperar. Com explicar-li a la gent dels nostres voltants que som una nació, i que volem decidir sobre els temes que ens afecten? Volem una nació sobirana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, on tinguen cabuda nombroses cultures i races vivint en harmonia, on es parle la llengua que tant estimem, això sí, sempre respectant les coexistents. Orgullosos de gent que recorde lan ostra hitòria, els nostres avantpassats. On cada pas que peguem, ho fem perquè vulguem i no perquè ens ho manen. Ens ajudaràs tu a aconseguir el somni?