Radiotelevisió castellana

Açò és progressiu, no hi ha volta de fulla. Després de contínues manipulacions, parcialitat i manca d'objectivitat en les notícies; a més de les pel.lícules, debats, sèries amercicanes i anuncis en castellà, fa ja algun temps que també li va aplegar el torn a la sèrie valenciana Socarrats, creada per Albena Produccions, empresa també de la terreta.

En un principi era exclusivament en la nostra llengua, però poc a poc el castellà ha anat tenyint els sketchs, amb la presència de dues dones extrangeres, de les que, per descomptat, no en tinc res en contra. Però és clar, com ací és habitual, els personatges valencians que ja estaven a la sèrie "por educación" li contesten en castellà a les múltiples preguntes que estes xiques els fan, òbviament, en la llengua de Cervantes. Açò és un granet de sorra més que s'afig a la tele de tots els valencians (del PP); és a dir: si no vols caldo, dos tasses, que diem ací. No contents amb la ja profunda castellanització de la nostra societat, i per consegüent, de la televisió valenciana, només manca que els programes genuïns de la nostra terra vagen perdent també el color quatribarrat de la nostra parla.

Canviant de tema, i en algunes escenes, també podem trobar els mascles de la sèrie animant emfàticament la selecció espanyola, sí senyors!, com si els anara la vida amb la "roja". Mai oblidaré un capítol en el que Miquel i Xuso lamentaven desesperadament no haver pogut vore la victòria d'Espanya a l'Eurocopa, amb una decoració interior plena d'estanqueres...per a vore UN PARTIT AMISTÓS!!!

Bé, cada volta TVV perd més espectadors, intel.lgents ells, que defugen del que he comentat al començar l'article. M'encanta vore com esta televisió s'autodesacredita i també la seua caiguda, que sembla no tindre fi.

Una espècie en extinció: les taronges al PV

Recòrrer per l'A-7 la costa des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada durant estos mesos d'hivern s'està convertint en els últims anys en una situació realment depriment. Als teus voltants pots vore el sòl de cada hort de color taronja, color procedent de la fruita que ha caigut al terra i no s'ha pogut collir. Són encara presents els records en mi, de quan mon pare tenia un hort de Clemenules, i podia vendre-les a un preu ben raonable (40-50 pessetes el quilo), pessetes sí pessetes. L'últim any que va vendre la nostra fruita a un majorista fou l'any 2000. A partir de llavors hem pogut vore una davallada en l'adquisició de taronja valenciana, a causa de la importació externa per part d'alguns països amb importants excedents del cítric (com Brasil, Marroc o Egipte).

No dic que la taronja valenciana siga millor, no cauré en el xovinisme, el que si que vull recalcar és la passivitat amb que el govern valencià de Camps tracta este tema, defensant un ultracapitalisme modern, deixa practicar un lliurecanvisme pur en este aspecte (vore article anterior), fet que provoca la preferència dels intermediaris valencians pels preus menors, agafant així la taronja aliena a la nostra terra i deixant podrir els cítrics a l'arbre ací, ja que si considerem que les despeses al territori valencià a causa del reg i l'adob són extremadament majors que als territoris citrícoles extrangers, és evident que el preu de venda valencià serà molt més alt que el foraster.

Per això senyor Camps, mentre no apliquen un aranzel a les taronges forànies, les nostres continuaran a terra, i dintre d'uns anys voran les hortes valencianes plenes de tarongers grogs, desnutrits i secs, indicant-los que l'agricultor que amb tanta il.lusió encara defensava el patrimoni cultural valencià, ha deixat de fer-ho. Pense que a vosté li dóna igual açò, ja que a la societat elitista de Formules 1, Copes Amèriques i hòsties en vinagre "para que la Comunidad Valenciana sea conocida en todo el mundo y parte del estrangero", tot este patrimoni no li fa falta; però als que duem la nostra terra al cor; sí.