Encetem noves il·lusions

Roc Gustems: “Pretenem ser el referent valencianista juvenil del nostre poble, i dedicarem tot el nostre esforç per seguir millorant Onda”
Passat divendres tingué lloc la constitució i presentació del Bloc Jove a la vila d'Onda, amb l'assistència de nombrosos membres de la comarca i del vicesecretari d'organització Xavi Ochando. En l'acte es va elegir la coordinadora encapçalada per Roc Gustems en la secretaria local, Lluís Pastor en la d'organització i Albert Miret en la de comunicació. En ella es fixaren els objectius d'este col·lectiu, que es van centrar en la promoció d'activitats lúdiques enfocades al jovent, la millora dels serveis públics educatius, la realització de polítiques de normalització lingüística, la defensa del medi ambient i patrimoni i l'impuls de les comunicacions amb els principals nuclis urbans de la Plana, entre d'altres.

--------------------------------------------------------------------------------

Amb este text indicàvem a la gent que finalment ha arribat l'hora, i ja estem de camí. El 20 de febrer ens vam constituir el Bloc Jove de la vila d'Onda. Vull donar gràcies als meus companys, que em varen triar a mi com a secretari local. Amb tot açò, hem aconseguit formar un equip competent amb unes ganes ferotges de treballar per la nostra gent, d'aportar tot allò que puguem per millorar el nostre poble. Volem que Onda siga un poble millor en tots els sentits, volem que ens aporteu idees i volem expressar-vos també les nostres.

Ens hem encomanat la tasca de fer arribar el valencianisme a la joventut del poble, no serà fàcil. Necessitem una renovació de pensament, una Onda més progressista que de veres s'interesse pels problemes reals dels seus veïns i veïnes, de totes les edats i condicions socials, des del nadó fins l'home o la dona de la tercera edat, i des de l'obrer fins l'oficinista. Realment desitgem que la dona tinga un paper fonamental en la societat del nostre poble i puga gaudir dels mateixos drets i obeir les mateixes obligacions que l'home. Defensarem economies productives i donarem un important suport a la indústria ceràmica, tant degradada en els nostres dies, i als horts citrícoles que necessiten un fort impuls per eixir del genocidi cultural agrícola que viu el nostre poble i el nostre país. Volem una Onda valenciana, que no oblide la llengua que té des de fa centenars d'anys, que sàpia quin és el seu patrimoni cultural i mire enrere per poder presumir de la seua bonica i llarga història. Volem una Onda no especuladora, lliure de gent que busque lucrar-se a costa d'enganyar els demés. Volem una Onda ecològica, on la gent tinga més facilitat per reciclar els residus i reduisca la contaminació del medi ambient

Som joves i conseqüentment ens preocupem pel jovent, volem que ho passe bé i que al mateix temps reba facilitats en la seua formació i educació. Per això impulsarem activitats lúdiques i formatives i demanarem les millors condicions d'aprenentatge, en la biblioteca i en col·legis i instituts. Demanarem millores en el transport public amb altres poblacions properes geogràficament i treballarem per ajudar els i les joves a trobar la seua primera vivenda i el seu primer treball.

Açò no ha fet més que començar i volem que ens ajudeu a crear l'Onda que somiem. T'apuntes?

Radiotelevisió castellana

Açò és progressiu, no hi ha volta de fulla. Després de contínues manipulacions, parcialitat i manca d'objectivitat en les notícies; a més de les pel.lícules, debats, sèries amercicanes i anuncis en castellà, fa ja algun temps que també li va aplegar el torn a la sèrie valenciana Socarrats, creada per Albena Produccions, empresa també de la terreta.

En un principi era exclusivament en la nostra llengua, però poc a poc el castellà ha anat tenyint els sketchs, amb la presència de dues dones extrangeres, de les que, per descomptat, no en tinc res en contra. Però és clar, com ací és habitual, els personatges valencians que ja estaven a la sèrie "por educación" li contesten en castellà a les múltiples preguntes que estes xiques els fan, òbviament, en la llengua de Cervantes. Açò és un granet de sorra més que s'afig a la tele de tots els valencians (del PP); és a dir: si no vols caldo, dos tasses, que diem ací. No contents amb la ja profunda castellanització de la nostra societat, i per consegüent, de la televisió valenciana, només manca que els programes genuïns de la nostra terra vagen perdent també el color quatribarrat de la nostra parla.

Canviant de tema, i en algunes escenes, també podem trobar els mascles de la sèrie animant emfàticament la selecció espanyola, sí senyors!, com si els anara la vida amb la "roja". Mai oblidaré un capítol en el que Miquel i Xuso lamentaven desesperadament no haver pogut vore la victòria d'Espanya a l'Eurocopa, amb una decoració interior plena d'estanqueres...per a vore UN PARTIT AMISTÓS!!!

Bé, cada volta TVV perd més espectadors, intel.lgents ells, que defugen del que he comentat al començar l'article. M'encanta vore com esta televisió s'autodesacredita i també la seua caiguda, que sembla no tindre fi.

Una espècie en extinció: les taronges al PV

Recòrrer per l'A-7 la costa des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada durant estos mesos d'hivern s'està convertint en els últims anys en una situació realment depriment. Als teus voltants pots vore el sòl de cada hort de color taronja, color procedent de la fruita que ha caigut al terra i no s'ha pogut collir. Són encara presents els records en mi, de quan mon pare tenia un hort de Clemenules, i podia vendre-les a un preu ben raonable (40-50 pessetes el quilo), pessetes sí pessetes. L'últim any que va vendre la nostra fruita a un majorista fou l'any 2000. A partir de llavors hem pogut vore una davallada en l'adquisició de taronja valenciana, a causa de la importació externa per part d'alguns països amb importants excedents del cítric (com Brasil, Marroc o Egipte).

No dic que la taronja valenciana siga millor, no cauré en el xovinisme, el que si que vull recalcar és la passivitat amb que el govern valencià de Camps tracta este tema, defensant un ultracapitalisme modern, deixa practicar un lliurecanvisme pur en este aspecte (vore article anterior), fet que provoca la preferència dels intermediaris valencians pels preus menors, agafant així la taronja aliena a la nostra terra i deixant podrir els cítrics a l'arbre ací, ja que si considerem que les despeses al territori valencià a causa del reg i l'adob són extremadament majors que als territoris citrícoles extrangers, és evident que el preu de venda valencià serà molt més alt que el foraster.

Per això senyor Camps, mentre no apliquen un aranzel a les taronges forànies, les nostres continuaran a terra, i dintre d'uns anys voran les hortes valencianes plenes de tarongers grogs, desnutrits i secs, indicant-los que l'agricultor que amb tanta il.lusió encara defensava el patrimoni cultural valencià, ha deixat de fer-ho. Pense que a vosté li dóna igual açò, ja que a la societat elitista de Formules 1, Copes Amèriques i hòsties en vinagre "para que la Comunidad Valenciana sea conocida en todo el mundo y parte del estrangero", tot este patrimoni no li fa falta; però als que duem la nostra terra al cor; sí.